En les últimes sesions de Didàctica General hem estat parlant del paper de l'escola a la societat (tres enfocaments), els distints tipus de mestres que existeixen, les distintes perspectives amb què sòbserva l'escola (incloent mecanismes de socialització, contradiccions) etc, i hem arribat a unes conclusions.
Quan parlem d'escola parlem d'un plantejament, de diferents tipus de mestres, parlem de diferents escoles i de distints punts de vista. Així en front a la racionalitat tècnica que afirma que l'escola funciona si s'utilitza el mètode adequat, la perspectiva pràctica afirma que l'escola és vivència, i la vivència no és tècnica.
Encara que de vegades es pense que a l'escola s'ensenyen un coneixements objectius que tothom ha d'aprendre, la realitat es que darrere d'aquests coneixements que s'imparteixen, hi ha una ideología plasmada, uns interessos. Per això l'escola ha de tenir un paper concienciador, és a dir, que desenvolupe una actitut crítica i autònoma.
Actualment l'escola és un lloc on els xiquets passen la gran majoria del seu temps, per això pense que és molt important allò que se'ls ensenya i allò que viuen. És molt difícil concretar el paper fonamental de l'escola, encara que existeixen alguns camins que intenten explicar-ho. Així trobem tres enfocaments: un que presenta l'escola com a preservadora i transmisora de l'herència cultural, altre com a ferramenta de desenvolupament individual i l'últim que resalta la seua funció social.
Una escola socialitzadora que transforme la cultura, sería allò que tots, o la gran majoria, voldriem. En aquest cas, l'escola és un lloc on el xiquet aprén a participar en societat. L'escola no és un lloc tancat, és un lloc obert, on entra informació i influències de molts llocs, per això ha d'ajustar-se constantment a l'evolució que aquesta pateix. Cada vegada els xiquets estàn sotmesos a grans bombardejos d'informació procedent de distintes fonts i l'escola ha d'ensenyar a classificar, destriar i analitzar aquesta informació. Ha de respondre a les necessitats socials. Però, com hem dit abans, l'escola es veu connfrontada. No tothom creu en la funció socialitzadora, sinò en una funció reproductora, aquella que es centra en impartir el màxim aprenentatge i absorbir informació, sense centrar-se tant en el qüestionar-se, en el preguntar-se la realitat, les afirmacions...
Arribat este punt, ja tenim algunes coses clares sobre quin saber s'imparteix a l'escola, per a qué serveix... però encara queda un punt fonamental que és la seua funció compensadora. Qué vol dir açò?, doncs, que cada alumne és diferent, procedeix d'un entorn particular, unes característiques, un punt de partida familiar, que el caracteritzen i de vegades, ho fan d'una forma diferent a la de molts companys. No poden rebre la mateixa educació, o almenys de la mateixa forma que ho fan els demés. Per aquetos motius hem de fer una escola comprensiva i comuna, que beneficie a tots els alumnes i que atenga les diferències d'origen, socials o personals.
Per a acabar amb aquest plantejament general sobre alguns aspectes de l'escola cal dir que l'escola, tal i com l'entenem no solament és un lloc on els xiquets passen el día, és un lloc on aprenen a veure el món, interactuen amb altres xiquets, es fan esquemes mentals on es situen davant del món i aprenen a entendre els problemes que els envolten. Sí, ha de ser un lloc on reben uns coneixements bàsics i culturals, però també un lloc on puguen expressar-se, questionar-se i participar en conjunt i amb l'entorn.
Des del punt de vista del mestre, que és aquell que ens interessa es proposen algunes guíes que parlen de: la naturalitat de les diferències (no tots tenim una mateixa naturalessa humana, per tant no existeix un mètode educatiu universal), la diversitat convertida en problema (el fet de ser diferent de la majoría suposa un obstacle), la graduació general de l'escola (per edats), les formes d'abordar la complexitat provocada per la diversitat ( cóm enfocar els coneixements per tal d'evitar exclusions i impediments de superació), i per últim la percepció de l'escola pública com a resposat de les desigualtats i les diferències. 
