Formació del professorat

Un dels temes que s'han exposat a classe ha sigut el de la formació del professorat.
La formació pot ser de dos tipus inicial: aquella que engloba els requisits necessaris per a poder exercir, i la permanent: aquella a la qual els mestres dediquen (o almenys deurien fer-ho) cert temps al llarg de la seua carrera profesional per a ACTUALITZAR-SE. Aquest punt em pareix interessant perquè desde el meu punt de vista, un professor ha de reconsiderar la seua pràctica, per això és bò "discutir" amb la resta del professorat.
A més a més, ens han parlat dels MRP, o moviments de renovació pedagògica, que impliquen cooperació i coolaboració del professorat y de la comunitat educativa. Aquesta pot ser una bona manera de comensar eixe procés, no tan fàcil, de renovació i reconsideració de la pràctica docent.
He vist important aquest punt, perquè la figura del mestre amb el temps ha sigut modificada. Abans el mestre tenia tota la informació "posible" dels temes que importaven, ara, tothom té a l'avast informació de tot tipus, alguna cosa ha de canviar.
També ens han parlat d'alguns models de renovació pedagègica mitjançant uns textos en els que veiem distints tipus de mestres i distintes visions. El meu grup, hem llegit un text en el que una mestra reconsiderava canviar el ritme de l'aula, "eixir-se'n" de l'habitual. Deia que no han sigut grans canvis, però que l'ímportant és pegar el primer pas.

Una escola diferent...

A classe vam vore un video sobre l'escola segons Freinet. En aquest podem vore molts testimonis de distintes persones que proposen una escola diferent. Parlen de l'escola com a motor de canvi social, d'una escola DIFERENT.
Freinet defen una educació per el treball, i per a aconseguir-la demana la implicació d'una comunitat educativa, una comunitat que estiga formada per grups de pares... entre altres. Vol fer saber que el treball es un arma per a la vida.
Després de veure el video hem posat en comú allò que ens ha paregut més representatiu del vídeo: la importància de la participació, la curiositat en els mestres, la formació cooperativa, el profesor com part de l'escola que funciona com a motor de canvi social, la capacitat de crear, la desmemòria com a estratègia, la recuperació de la llengua, i algunes idees com la de que no existeixen solucions determinades, o que cal lluitar contra l'aïllament...

M'han agradat algunes idees del video com la de que un mestre ha de tenir capacitat de crear, i aquesta crec que es molt més favorable quan es fa en grup, posant idees en comú, reflexionant i CREANT.

En aquest video es mostren les idees principals de la ideología de Freinet, com son el treball productiu a traves de la investigació i la productivitat, la participació activa, etc...http://www.youtube.com/watch?v=BtQ3MuAs1iQ

En aquest altre podem veure alguns aspectes de la escola nova, una escola que es contraposa a spectes com l'autoritarisme, i proposa aquesta unió entre l'escola i la vida, una educació per a la vida, per a això fa una síntesi de diferents temes entre els quals trobem aspectes relacionats amb l'evaluació  dels que hem parlat anteriorment. Així també veiem la presència d'alguns autors principals i la ideología que persegueixen.

A VEURE QUÈ HEU APRÈS...

A classe hem tractat el tema de l'avaluació, els instruments, algunes qüestions fonamentals...etc.
En primer lloc, hem parlat del exàmen com a la forma generalitzada d'avaluació. Carles ens ha preguntat la definició d'avaluació i d'exàmen, a parti d'ací ens hem adonat de que, encara que l'avaluació es puga presentar de totes les formes, l'exàmen es allò que més s'utilitza, però, és realment tan eficaç?
Després de parlar dels instruments d'avaluació, hem parlat d'algunes ventajes i inconvenients de l'examen, com per exemple la manca de validessa i fiabilitat, ja que existeixen competències que no es poden demostrar amb l'exàmen.
Encara que l'avaluació sempre és subjectiva, el que realment és imprescindible es que aquesta siga democràtica, que el procés d'avaluació siga més important que el producte, i per això, que no s'evalue sempre al final.  Aquest punt m'ha fet reflexionar sobre la figura de l'examen en les nostres vides. Encara actualment, un exàmen significa una cosa negativa, alguna mena de càstig. Per què ha de ser un càstig l'oportunitat de mostrar allò que has après?

En l'escola, un del càstigs més comuns era un exàmen sorpresa, o un examen en aquelles asignatures que consideravem més divertides com educació física. No feia falta posar un exàmen per a saber com anavem cadascú.. o això pense jo. Aleshores, la parula exàmen està sobrevalorada? Totalment.
També hem parlat de la rúbrica (establiment d'uns criteris i una graus de valoració), i algunes tècniques més, com l'observació, les proves, tècniques d'analisi en grup, i tècniques que analitzen les relacions dins del grup, en concret, el sociograma.
La vida en l'aula, i en grup, és molt important. Saber les relacions que existeixen és important per al mestre, per això ha d'estudiar les relacions, però ha de fer-ho amb els alumnes, que ells s'en adonen de què està passant a l'aula, de com es comporten entre ells, i el per què del que ocorre.
Avaluar és imprescindible per tal d'aconseguir un bon clima i un avanç en tots els aspectes, però per tal de fe-ho s'han de tenir en compte molts aspectes, i s'ha d'anar molt en compte.

Formem part d'un grup, el nostre grup.

A classe hem estat parlant de l'aula com un grup, com un conjunt d'individus amb vida, amb sentiments.
Per començar hem parlat de grup teòricament: definim un grup com un conjunt d'individus amb interdependència, és a dir, que es relacionen entre ells, i que tenen una finalitat comuna. En general, tots els grups presenten una estructura de relacions, tenen comunicació i interactuen entre ells, es rigen per unes normes, han de tenir consciéncia de grup, persegueixen uns objectius comuns, están cohesionats, i realitzen una actuació unitària.

Traslladant el grup al àmbit educatiu, el grup com a classe presenta un conjunt de relacions entre els propis alumnes i entre els alumnes i els professors. L'objectiu del "grup" és que es produisquen canvis qualitatius en l'individu. Es tracta d'un grup institucional i formal, i respon a criteris del propi grup. En aquest grup, els docents i els discents han d'assumir una objectius que ells mateixos no han decidit, és a dir, que tal vegada el grup pense que no és adequada l'hora d'eixir al pati, però, és algo que han d'assolir i complir.

Trobe oportú afegir el tema de les tutories en aquest apartat. A classe hem estat parlant de la importància d'hores per a reflexionar de les relacions entre el grup. Com que durant la nostra estància de pràctiques molts afrimavem que no disposavem d'eixe temps, ens hem adonat de la importància que realment té. L'escola és un lloc on alumnes i professors passen la major part del seu día, del seu temps, de la seua vida. Per això que hi haja un clima favorable, on els conflictes i els problemes es puguin discutir i reflexionar, és essencial.

TEMES DIVERSOS

En les últimes sesions hem estat veient algunes exposicions a l'aula sobre "convivència i conflictes a l'aula" i " les TIC aplicades a l'aula".

En la primera exposició, vam parlar d'alguns aspectes com qué és la convivència, les seues característiques, la participació del tutor a l'aula... i un punt realment important: la millora de la relació profesor-alumne. Pense que aquesta relació determinará que la classe es desenvolupe o no correctament. Algunes propostes de millora han sigut l'adquisició d'una capacitat de negociació, l'educació en valors, aprendre a comunicar-se, l'aprenentatge cooperatiu...etc

Arrel d'aquesta relació hem parlat de la resolució de conflictes. Ha hagut una gran diversitat d'opinions, doncs, no tothom a classe pensavem que els problemes tenien una única soluciò... Però, així i tot, pensàvem que el diàleg i la reflexió eren el millor camí per a resoldre qualsevol tipus de conflicte. Així hem diferenciat entre conflicte i conducta disruptiva i hem parlat de la mediació i la presència del "mediador" a l'aula.

Pel que fa a les TIC, allò que destacaría es que és molt important que el mestre s'adeque als canvis socials i tecnològics, que evolucione i que siga partícep d'una formació permanent. Però també cal dir que l'utilització de les TIC a l'aula no vol dir que l'educació siga innovadora. Innovar de veritat comporta una innovació del contingut. Aleshores, podem concluir que molts mestres utilitzant les TIC, poden impartir una educació d'allò més tradicional i teòrica, doncs una cosa no te res a veure amb l'altra, és una questió d'aparença, de tecnología, no de metodología.

RESPONSABILITAT CURRICULAR?

Ací us deixe un article que he trobat on parla de las responsabilitat de crear el currículum. Parla de que la comunitat de Madrid ha aprobat la modificació del decret que fixa les competències educatives desenvolupades, a partir de ara, pels centes escolars.
També podem veure qué opinen els profesors d'aquesta proposta.
Pense que es interesant observar la importància i el treball que suposa la creació de un currículum, ja que hem estat tractant el tema a classe.

http://elpais.com/elpais/2011/03/03/actualidad/1299143833_850215.html

Senyo, hui toca llibre?

Qui no recorda els llibres que utilitzava quan era xicotet... Aquells amb tantes ilustracions, tantes activitats que voliem acabar corrents per a no dur deures a casa....

Bé, doncs a classe vam parlar sobre el tema, alguns soliem utilitzar llibres, altres no... Però entre tots vam intentar averiguar quins avantatges i quins inconvenients representaven tant per als alumnes com per al mestre.

Realment, a tots s'ens acudien prou avantatges d'utitlitzar llibre, però tots estaven relacionats amb la comoditat tant per a planificar la programació d'un aula, com per a donar evidencia a terceres persones (pares, inspeccions...). Però de vegades, utilitzar llibre suposa una mena d'estress per al mestre per a acabar el contingut, suposa una despesa econòmica, limita els treball i els continguts...etc.

Dàltra banda quan vam parlar de la no utilització de llibre afirmarem que era més còmode poder elegir per un mateix els continguts, que aquests es poden donar en el temps que el mestre considere oportú i pot anar variant el temari depenent dels interessos dels alumnes. Com a inconvenient, la dificultat de justificar les pràctiques, posible tendència a falta d'organització, o una gran transmissió de la ideología del mestre.

Personalment, opine que el fet de no utilitzar llibre permet que el mestre treballe més agust ja que és material que s'ha preperat per ell mateix i està més còmode utilitzant-lo. Tanmateix, pense que utilitzar llibre, en algunes asignatures, pot facilitar l'ordre dels coneixements. Els xiquets tendeixen a ser desordenats, i a l'hora d'estudiar o treballar activitats a casa... etc el llibre pot fer que tot siga més organitzat tant per a ells com per als pares. Però malgrat açò, no està mal buscar un equilibri entre ambdues opcions, i poc a poc, crear una mena de dinàmica que barreje els dos mecanismes.

Un poc de currículum...

En classe vam parlar del currículum com un conjunt de coneixements seleccionats pel seu valor (cultural, social…) i de la forma de desenvolupar-lo. El currículum es pot entendre de distintes formes: com una suma d’exigències acadèmiques (teorització), com a base d’experiències (és a dir, una agencia socilitzadora en la que es quedem amb les experiències gratificants), desde la perspectiva tecnològica (no tenim en compte ls resultats no pretesos, solament podem medir allò que vem, el que val) i per últim, com a configurador de la pràctica( el profesor participa, no es un simple aplicador del currículum). A més a més, vam vore que existiesen tres nivells de jerarquia en la creació del currículum (reial decret, PEC i progrmació d’aula).

Existixen factors que dificulten un disseny clar del currículum, com per exemple el nivell de concreció, i que a l’hora de dissenyar el currículum els mestres tenen unes posibilitats però amb certes limitcions, com per exemple les directrius curriculars dels nivells, la pròpia formació…etc.

El grup que va exposar a classe sobre el currículum va ampliar la informació sobre el currículum ocult, ens va parlar de que aquest curriculum consisteix en que no s’expliciten formalment ni la intenció ni el mecanisme cognitiu dels significats que sènsenyen.

Una vegada vista la informació sobre el currículum podriem pensar que de vegades el currículum representa una guia massa marcada per a alguns professors. Com hem vist, no es pot concretar el contingut del currículum ja que, cada aula és un context completament distint, i el mestre ha de saber ajustar el contingut a les característiques de l’aula, dels alumnes. D’altra banda, hem vist que existix un currículum ocult representat per certes accions per exemple, alçar el braç per a parlar o formar fila per a entrar a clase. Però a part d’aquest més general, cada profesor plasma la propia ideología en un aula, de vegades, sense adonar-se´n, i per aquestos motius pensé que hem d’anar molt en compte amb allò que instaurem com a costum o com a punt de partida dins d’un aula. 

I, donat que pense que tot està massa planificat i marcat, també afirme que es un error la tendencia a fixar-nos en allò demostrable. Em referisc a concretar els resultats d’aprenentatge. Al meu pareixer els resultats no pretesos de vegades son igual d’importants que els pretesos, i per això deuriem de valorar-los coma  tals.

Per últim magradaría afegir que el currículum representa un eix fonamental en la vida d’un aula, i com a tal deu d’estar molt ben estructurat i planificat però alhora ha de ser un conjunt de coneixements ben seleccionats i representatius en tots els aspectes posibles, no solament en allò que “està seleccionat” per a tots en general, sinò també en allò que la realitat necesita i viu.

No som iguals, i què?

Avui hem parlat de les diferències indivivuals de l'alumnat a l'escola. Així, l'escola és un lloc on trobem molts tipus de xiquets, i cadascun ben diferent de l'anterior.

 La discussió ha estat relacionada amb cóm abordar la diversitat dels subjectes ,quins continguts ha d'introduir aquesta escola i com la farem profitosa.

La resposta a aquestes cuestions crea una polèmica al voltant de temes com la crisis de valors, la convivència entre religions i llengües... i molts aspectes més.

Des del punt de vista del mestre, que és aquell que ens interessa es proposen algunes guíes que parlen de: la naturalitat de les diferències (no tots tenim una mateixa naturalessa humana, per tant no existeix un mètode educatiu universal), la diversitat convertida en problema (el fet de ser diferent de la majoría suposa un obstacle), la graduació general de l'escola (per edats), les formes d'abordar la complexitat provocada per la diversitat ( cóm enfocar els coneixements per tal d'evitar exclusions i impediments de superació), i per últim la percepció de l'escola pública com a resposat de les desigualtats i les diferències.

Resaltar el fet de que l'escola, per a funcionar com a pública: obligatèria i gratuita, ha de cobrir necessàriament les desigualtas, i per a fer-ho s'ha d'intentar ajustar a les necessitats individuals. Atendre a les diversitats no significa perjudicar als més capaços, sinò permetre que tothom gaudisca del seu dret i puga desenvolupar les seues capacitats.

No es pot pretendre que tots aprenguen el mateix, ni al mateix ritme, sinò que aprenguen a seu ritme i exploten les seues capacitats sense excluir-los del grup per no arribar a un mínim o un màxim.

Aquest article n'amplia la informació.

http://www.gibralfaro.uma.es/educacion/pag_1443.htm

Una llàstima de realitat

L'escola: funcions, mecanismes, quin saber?

En les últimes sesions de Didàctica General hem estat parlant del paper de l'escola a la societat (tres enfocaments), els distints tipus de mestres que existeixen, les distintes perspectives amb què sòbserva l'escola (incloent mecanismes de socialització, contradiccions) etc, i hem arribat a unes conclusions.

 Quan parlem d'escola parlem d'un plantejament, de diferents tipus de mestres, parlem de diferents escoles i de distints punts de vista. Així en front a la racionalitat tècnica que afirma que l'escola funciona si s'utilitza el mètode adequat, la perspectiva pràctica afirma que l'escola és vivència, i la vivència no és tècnica.

Encara que de vegades es pense que a l'escola s'ensenyen un coneixements objectius que tothom ha d'aprendre, la realitat es que darrere d'aquests coneixements que s'imparteixen, hi ha una ideología plasmada, uns interessos. Per això l'escola ha de tenir un paper concienciador, és a dir, que desenvolupe una actitut crítica i autònoma.

Actualment l'escola és un lloc on els xiquets passen la gran majoria del seu temps, per això pense que és molt important allò que se'ls ensenya i allò que viuen. És molt difícil concretar el paper fonamental de l'escola, encara que existeixen alguns camins que intenten explicar-ho. Així trobem tres enfocaments: un que presenta l'escola com a preservadora i transmisora de l'herència cultural, altre com a ferramenta de desenvolupament individual i l'últim que resalta la seua funció social.

Una escola socialitzadora que transforme la cultura, sería allò que tots, o la gran majoria, voldriem. En aquest cas, l'escola és un lloc on el xiquet aprén a participar en societat. L'escola no és un lloc tancat, és un lloc obert, on entra informació i influències de molts llocs, per això ha d'ajustar-se constantment a l'evolució que aquesta pateix. Cada vegada els xiquets estàn sotmesos a grans bombardejos d'informació procedent de distintes fonts i l'escola ha d'ensenyar a classificar, destriar i analitzar aquesta informació. Ha de respondre a les necessitats socials. Però, com hem dit abans, l'escola es veu connfrontada. No tothom creu en la funció socialitzadora, sinò en una funció reproductora, aquella que es centra en impartir  el màxim aprenentatge i absorbir informació, sense centrar-se tant en el qüestionar-se, en el preguntar-se la realitat, les afirmacions...

 Arribat este punt, ja tenim algunes coses clares sobre quin saber s'imparteix a l'escola, per a qué serveix... però encara queda un punt fonamental que és la seua funció compensadora. Qué vol dir açò?, doncs, que cada alumne és diferent, procedeix d'un entorn particular, unes característiques, un punt de partida familiar,  que  el caracteritzen i de vegades, ho fan d'una forma diferent a la de molts companys. No poden rebre la mateixa educació, o almenys de la mateixa forma que ho fan els demés. Per aquetos motius hem de fer una escola comprensiva i comuna, que beneficie a tots els alumnes i que atenga les diferències d'origen, socials o personals.

Per a acabar amb aquest plantejament general sobre alguns aspectes de l'escola cal dir que l'escola, tal i com l'entenem no solament és un lloc on els xiquets passen el día, és un lloc on aprenen a veure el món, interactuen amb altres xiquets, es fan esquemes mentals on es situen davant del món i aprenen a entendre els problemes que els envolten. Sí, ha de ser un lloc on reben uns coneixements bàsics i culturals, però també un lloc on puguen expressar-se, questionar-se i participar en conjunt i amb l'entorn.