Formació del professorat

Un dels temes que s'han exposat a classe ha sigut el de la formació del professorat.
La formació pot ser de dos tipus inicial: aquella que engloba els requisits necessaris per a poder exercir, i la permanent: aquella a la qual els mestres dediquen (o almenys deurien fer-ho) cert temps al llarg de la seua carrera profesional per a ACTUALITZAR-SE. Aquest punt em pareix interessant perquè desde el meu punt de vista, un professor ha de reconsiderar la seua pràctica, per això és bò "discutir" amb la resta del professorat.
A més a més, ens han parlat dels MRP, o moviments de renovació pedagògica, que impliquen cooperació i coolaboració del professorat y de la comunitat educativa. Aquesta pot ser una bona manera de comensar eixe procés, no tan fàcil, de renovació i reconsideració de la pràctica docent.
He vist important aquest punt, perquè la figura del mestre amb el temps ha sigut modificada. Abans el mestre tenia tota la informació "posible" dels temes que importaven, ara, tothom té a l'avast informació de tot tipus, alguna cosa ha de canviar.
També ens han parlat d'alguns models de renovació pedagègica mitjançant uns textos en els que veiem distints tipus de mestres i distintes visions. El meu grup, hem llegit un text en el que una mestra reconsiderava canviar el ritme de l'aula, "eixir-se'n" de l'habitual. Deia que no han sigut grans canvis, però que l'ímportant és pegar el primer pas.

Una escola diferent...

A classe vam vore un video sobre l'escola segons Freinet. En aquest podem vore molts testimonis de distintes persones que proposen una escola diferent. Parlen de l'escola com a motor de canvi social, d'una escola DIFERENT.
Freinet defen una educació per el treball, i per a aconseguir-la demana la implicació d'una comunitat educativa, una comunitat que estiga formada per grups de pares... entre altres. Vol fer saber que el treball es un arma per a la vida.
Després de veure el video hem posat en comú allò que ens ha paregut més representatiu del vídeo: la importància de la participació, la curiositat en els mestres, la formació cooperativa, el profesor com part de l'escola que funciona com a motor de canvi social, la capacitat de crear, la desmemòria com a estratègia, la recuperació de la llengua, i algunes idees com la de que no existeixen solucions determinades, o que cal lluitar contra l'aïllament...

M'han agradat algunes idees del video com la de que un mestre ha de tenir capacitat de crear, i aquesta crec que es molt més favorable quan es fa en grup, posant idees en comú, reflexionant i CREANT.

En aquest video es mostren les idees principals de la ideología de Freinet, com son el treball productiu a traves de la investigació i la productivitat, la participació activa, etc...http://www.youtube.com/watch?v=BtQ3MuAs1iQ

En aquest altre podem veure alguns aspectes de la escola nova, una escola que es contraposa a spectes com l'autoritarisme, i proposa aquesta unió entre l'escola i la vida, una educació per a la vida, per a això fa una síntesi de diferents temes entre els quals trobem aspectes relacionats amb l'evaluació  dels que hem parlat anteriorment. Així també veiem la presència d'alguns autors principals i la ideología que persegueixen.

A VEURE QUÈ HEU APRÈS...

A classe hem tractat el tema de l'avaluació, els instruments, algunes qüestions fonamentals...etc.
En primer lloc, hem parlat del exàmen com a la forma generalitzada d'avaluació. Carles ens ha preguntat la definició d'avaluació i d'exàmen, a parti d'ací ens hem adonat de que, encara que l'avaluació es puga presentar de totes les formes, l'exàmen es allò que més s'utilitza, però, és realment tan eficaç?
Després de parlar dels instruments d'avaluació, hem parlat d'algunes ventajes i inconvenients de l'examen, com per exemple la manca de validessa i fiabilitat, ja que existeixen competències que no es poden demostrar amb l'exàmen.
Encara que l'avaluació sempre és subjectiva, el que realment és imprescindible es que aquesta siga democràtica, que el procés d'avaluació siga més important que el producte, i per això, que no s'evalue sempre al final.  Aquest punt m'ha fet reflexionar sobre la figura de l'examen en les nostres vides. Encara actualment, un exàmen significa una cosa negativa, alguna mena de càstig. Per què ha de ser un càstig l'oportunitat de mostrar allò que has après?

En l'escola, un del càstigs més comuns era un exàmen sorpresa, o un examen en aquelles asignatures que consideravem més divertides com educació física. No feia falta posar un exàmen per a saber com anavem cadascú.. o això pense jo. Aleshores, la parula exàmen està sobrevalorada? Totalment.
També hem parlat de la rúbrica (establiment d'uns criteris i una graus de valoració), i algunes tècniques més, com l'observació, les proves, tècniques d'analisi en grup, i tècniques que analitzen les relacions dins del grup, en concret, el sociograma.
La vida en l'aula, i en grup, és molt important. Saber les relacions que existeixen és important per al mestre, per això ha d'estudiar les relacions, però ha de fer-ho amb els alumnes, que ells s'en adonen de què està passant a l'aula, de com es comporten entre ells, i el per què del que ocorre.
Avaluar és imprescindible per tal d'aconseguir un bon clima i un avanç en tots els aspectes, però per tal de fe-ho s'han de tenir en compte molts aspectes, i s'ha d'anar molt en compte.

Formem part d'un grup, el nostre grup.

A classe hem estat parlant de l'aula com un grup, com un conjunt d'individus amb vida, amb sentiments.
Per començar hem parlat de grup teòricament: definim un grup com un conjunt d'individus amb interdependència, és a dir, que es relacionen entre ells, i que tenen una finalitat comuna. En general, tots els grups presenten una estructura de relacions, tenen comunicació i interactuen entre ells, es rigen per unes normes, han de tenir consciéncia de grup, persegueixen uns objectius comuns, están cohesionats, i realitzen una actuació unitària.

Traslladant el grup al àmbit educatiu, el grup com a classe presenta un conjunt de relacions entre els propis alumnes i entre els alumnes i els professors. L'objectiu del "grup" és que es produisquen canvis qualitatius en l'individu. Es tracta d'un grup institucional i formal, i respon a criteris del propi grup. En aquest grup, els docents i els discents han d'assumir una objectius que ells mateixos no han decidit, és a dir, que tal vegada el grup pense que no és adequada l'hora d'eixir al pati, però, és algo que han d'assolir i complir.

Trobe oportú afegir el tema de les tutories en aquest apartat. A classe hem estat parlant de la importància d'hores per a reflexionar de les relacions entre el grup. Com que durant la nostra estància de pràctiques molts afrimavem que no disposavem d'eixe temps, ens hem adonat de la importància que realment té. L'escola és un lloc on alumnes i professors passen la major part del seu día, del seu temps, de la seua vida. Per això que hi haja un clima favorable, on els conflictes i els problemes es puguin discutir i reflexionar, és essencial.

TEMES DIVERSOS

En les últimes sesions hem estat veient algunes exposicions a l'aula sobre "convivència i conflictes a l'aula" i " les TIC aplicades a l'aula".

En la primera exposició, vam parlar d'alguns aspectes com qué és la convivència, les seues característiques, la participació del tutor a l'aula... i un punt realment important: la millora de la relació profesor-alumne. Pense que aquesta relació determinará que la classe es desenvolupe o no correctament. Algunes propostes de millora han sigut l'adquisició d'una capacitat de negociació, l'educació en valors, aprendre a comunicar-se, l'aprenentatge cooperatiu...etc

Arrel d'aquesta relació hem parlat de la resolució de conflictes. Ha hagut una gran diversitat d'opinions, doncs, no tothom a classe pensavem que els problemes tenien una única soluciò... Però, així i tot, pensàvem que el diàleg i la reflexió eren el millor camí per a resoldre qualsevol tipus de conflicte. Així hem diferenciat entre conflicte i conducta disruptiva i hem parlat de la mediació i la presència del "mediador" a l'aula.

Pel que fa a les TIC, allò que destacaría es que és molt important que el mestre s'adeque als canvis socials i tecnològics, que evolucione i que siga partícep d'una formació permanent. Però també cal dir que l'utilització de les TIC a l'aula no vol dir que l'educació siga innovadora. Innovar de veritat comporta una innovació del contingut. Aleshores, podem concluir que molts mestres utilitzant les TIC, poden impartir una educació d'allò més tradicional i teòrica, doncs una cosa no te res a veure amb l'altra, és una questió d'aparença, de tecnología, no de metodología.