Un poc de currículum...

En classe vam parlar del currículum com un conjunt de coneixements seleccionats pel seu valor (cultural, social…) i de la forma de desenvolupar-lo. El currículum es pot entendre de distintes formes: com una suma d’exigències acadèmiques (teorització), com a base d’experiències (és a dir, una agencia socilitzadora en la que es quedem amb les experiències gratificants), desde la perspectiva tecnològica (no tenim en compte ls resultats no pretesos, solament podem medir allò que vem, el que val) i per últim, com a configurador de la pràctica( el profesor participa, no es un simple aplicador del currículum). A més a més, vam vore que existiesen tres nivells de jerarquia en la creació del currículum (reial decret, PEC i progrmació d’aula).

Existixen factors que dificulten un disseny clar del currículum, com per exemple el nivell de concreció, i que a l’hora de dissenyar el currículum els mestres tenen unes posibilitats però amb certes limitcions, com per exemple les directrius curriculars dels nivells, la pròpia formació…etc.

El grup que va exposar a classe sobre el currículum va ampliar la informació sobre el currículum ocult, ens va parlar de que aquest curriculum consisteix en que no s’expliciten formalment ni la intenció ni el mecanisme cognitiu dels significats que sènsenyen.

Una vegada vista la informació sobre el currículum podriem pensar que de vegades el currículum representa una guia massa marcada per a alguns professors. Com hem vist, no es pot concretar el contingut del currículum ja que, cada aula és un context completament distint, i el mestre ha de saber ajustar el contingut a les característiques de l’aula, dels alumnes. D’altra banda, hem vist que existix un currículum ocult representat per certes accions per exemple, alçar el braç per a parlar o formar fila per a entrar a clase. Però a part d’aquest més general, cada profesor plasma la propia ideología en un aula, de vegades, sense adonar-se´n, i per aquestos motius pensé que hem d’anar molt en compte amb allò que instaurem com a costum o com a punt de partida dins d’un aula. 

I, donat que pense que tot està massa planificat i marcat, també afirme que es un error la tendencia a fixar-nos en allò demostrable. Em referisc a concretar els resultats d’aprenentatge. Al meu pareixer els resultats no pretesos de vegades son igual d’importants que els pretesos, i per això deuriem de valorar-los coma  tals.

Per últim magradaría afegir que el currículum representa un eix fonamental en la vida d’un aula, i com a tal deu d’estar molt ben estructurat i planificat però alhora ha de ser un conjunt de coneixements ben seleccionats i representatius en tots els aspectes posibles, no solament en allò que “està seleccionat” per a tots en general, sinò també en allò que la realitat necesita i viu.