miércoles, 15 de febrero de 2012

No som iguals, i què?

Avui hem parlat de les diferències indivivuals de l'alumnat a l'escola. Així, l'escola és un lloc on trobem molts tipus de xiquets, i cadascun ben diferent de l'anterior.
 La discussió ha estat relacionada amb cóm abordar la diversitat dels subjectes ,quins continguts ha d'introduir aquesta escola i com la farem profitosa.
La resposta a aquestes cuestions crea una polèmica al voltant de temes com la crisis de valors, la convivència entre religions i llengües... i molts aspectes més.
Des del punt de vista del mestre, que és aquell que ens interessa es proposen algunes guíes que parlen de: la naturalitat de les diferències (no tots tenim una mateixa naturalessa humana, per tant no existeix un mètode educatiu universal), la diversitat convertida en problema (el fet de ser diferent de la majoría suposa un obstacle), la graduació general de l'escola (per edats), les formes d'abordar la complexitat provocada per la diversitat ( cóm enfocar els coneixements per tal d'evitar exclusions i impediments de superació), i per últim la percepció de l'escola pública com a resposat de les desigualtats i les diferències.

Resaltar el fet de que l'escola, per a funcionar com a pública: obligatèria i gratuita, ha de cobrir necessàriament les desigualtas, i per a fer-ho s'ha d'intentar ajustar a les necessitats individuals. Atendre a les diversitats no significa perjudicar als més capaços, sinò permetre que tothom gaudisca del seu dret i puga desenvolupar les seues capacitats.
No es pot pretendre que tots aprenguen el mateix, ni al mateix ritme, sinò que aprenguen a seu ritme i exploten les seues capacitats sense excluir-los del grup per no arribar a un mínim o un màxim.

Aquest article n'amplia la informació.

http://www.gibralfaro.uma.es/educacion/pag_1443.htm

No hay comentarios:

Publicar un comentario